Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers.
DEU ANYS DE GRAMC. UN ANY DE LLEI D’ESTRANGERIA
Ja fa deu anys que el GRAMC és present a Teià. Sense triomfalismes ni afany de posar-se medalles, cal reconèixer un camí i moltes ganes i esforços, d’un bon grapat de persones, quasi sempre nedant contra corrent.
Son molts els anys transcorreguts des de la proclamació dels drets humans, els resultats són encara molt pobres, queda quasi tot per a fer. Es com debatre’s entre el dolor i l’esperança, entre la injustícia i la solidaritat, entre la responsabilitat i la inconsciència. Deu anys de treball il·lusionat i gratuït, amb encerts i naturalment amb alguns errors. Deu anys posant granets de sorra en la lluita per els drets de l’home.
Sovint parlant d'estrangeria des de les tribunes públiques, es parla de drets i de deures. Certament tots tenim deures envers la societat, però no ens sembla gens ètic parlar i exigir deures a qui no es reconeixen els drets.
Deu anys de GRAMC i un any de la nova llei d'estrangeria. Dues maneres d’entendre el fenomen de la immigració. Un contrast, ens atrevim a dir amb tota rotunditat, entre els deu anys del GRAMC i la voluntat en la construcció d’una societat més justa, i el més absolut menyspreu per part dels governants en l’aplicació d’una llei que vulnera la dignitat de les persones. Lleis mal fetes, insolidaritat, rearmament, globalització, Certament no anem bé. Avui més que mai creiem que cal tenir una doble actitud: la de la protesta i la de la proposta. Amb totes les nostres limitacions, manca de mitjans i dubtes, construïm propostes, propostes que empenyin en el bastiment de la història del nostre temps.
Una actitud passiva és l’argamassa de les totxanes dels poders.
Mima Sant (març del 2002)
